Els llibres

Recorde el primer llibre que me van regalar, que me va agradar de veritat. Els llibres que que existiren abans d´aquell no estaven malament. Peró ni de lluny despertaren en mi la passió que aquell va fer nàixer al meu interior.
El llibre en qüestió era Las aventuras de Marco Polo . Llegint aquelles pagines viatjava utilitzant tant sols la meua ment, la meua imaginació.
Poc a poc els llibres s´anaren sumant i al plaer de la lectura s´afegiren noves sensacions. Comencí a vorer la figura dels llibres com la de uns bons amics que sempre estaven a prop. Uns amics que als quals sempre podries consultar els dubtes, i amb els quals podies viatjar, conèixer gent, persones personatges. O simplement gaudir del plaer pel propi plaer.
Tinc amics que llitgen més encara que jo, i la veritat es que tenen fins i tot seriosos problemes d´espai.
Un d´ells va fer el pas de passar del llibre de tota la vida al llibre digital, i no se...
Mirant-lo de manera pràctica els llibres digitals son molt mes barats. No calen ni prestatgeries, o fins i tot els pot descarregar d´Internet. La part que no m´agrada que no se llegir amb una d´aquestes andròmines electròniques. Aquestos llibres, aquestes pantalletes, ni tenen el tacte, ni la olor del paper, ni l´encant que jo pense que tenen els llibres.
Ara per ara crec que vaig a continuar amb els meus llibres. Llibres amb olor a paper. Llibres que vaig subratllant amb el meu llapis, o dels quals apunte una frase o un concepte que m´agrada. Llibres màgics o potser rectangulars portals que ens transporten a altres mons, o al mon de nosaltres mateixos.