Espiritualitat i esport...
Aquest estiu tinguí una conversa que hem va cridar molt l´atenció. Parlant de salut, els interlocutors que en aquell moment tenia davant van dir que hem caldria fer més esport. La veritat es que tenien raó, ja que com sabeu he estat més de un any pràcticament en dic sec. El següent comentari ja hem va tocar un poquet la moral. Segons aquesta gent es notava que no havia fet esport mai. I clar , hem vaig quedar perplex. Al final van explicar els seus arguments. I vaig treure en clar que segons ells la gent en gran majoria realitzen una activitat física per a millorar el seu aspecte o la seua salut, cosa que jo mai he fet. Jo sempre he cercat diversió, i fins i tot trobe un gran punt de misticisme i espiritualitat, sobretot a la bici. Que com sabeu es la activitat que més controle.
TRAILTECH MTB EVENTS & TRAINING from ridethemountain on Vimeo.
Aquesta pedrá es resumeix en que a hores d´ara , encara no entenc el culte al cos que a tothom torna boig. També dubte que un catxes de gimnàs puga finalitzar un cursa de muntanya, o 8h al damunt D´una bicicleta de muntanya carregat de motxilla i proteccions. Estem perdent el poder de fer les coses per pur plaer?. Tot te que tenir una finalitat practica?. Hi ho diu un pragmàtic. Un pragmàtic que alhora somia amb la solitud de la muntanya i de la mar. Dels seus sorolls i olors. De les sensacions al ser conscient del que fas, al mig del no res. No vull estar en forma per ser més ben plantat. Només busque una cosa, o potser moltes. La sensació de ser un animal salvatge fluint pel mig la natura. Escoltant com el temps i el espai canvia. Com calfa el sol. I com a vegades puc sentir als ocells o pel contrari una cançó dins el meu cap que quadra amb el que estic fent.