Aquest es el meu bloc. Un bloc de gegants. De contes de fades al mon real, i de raonaments, llibres, natura,fotografia i BTT.
dilluns, 24 de maig de 2010
La mar vol dàtils
Un dia un pastor, que també hi tenia un hort de palmeres va pensar;-Si venent el ramat hem compre un vaixell, i embarque tots els meus dàtils cap Amèrica hem podria fer ric.Així va fer però una tempesta va destrossar el vaixell , i els dàtils acabaren al fons de la mar.El pastor tingué que treballar molt per a tornar a tenir un ramat del qual obtenir beneficis.Un dia passejant per vora mar, es va quedar contemplant aquesta.La mar estava calmable del tot. I per això el pastor va dir:_Tu a mi no m'enganyes, que tu vols dàtils.Per això quan la mar esta remoguda s'en diu que vol dàtils.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amic Xotxe:
ResponEliminaEt dedique una quarteta tradicional del Camp d'Elx:
En la mar se cria el peix
i en l'albufera les foges
i en el roal de Matola
se crien les xiques roges.
L'Albufera és la d'Elx que no la de València. De l'Albufera d'Elx queden les salines de Santa Pola-Elx i el Fondo d'Elx-Crevillent però tot allò era Albufera fins a la Vereda de les Cendres.
Moltes gràcies Joan-Carles.
ResponEliminaLo de l'albufera ho sabia el que no sabia era lo de les xiques roges!!