Coca de xocolata

300g de farina

300g de sucre

150g de cacau

150d de mantega

4 ous

2 culleretes de llevat

1/4L de llet

1-Es posa la mantega, el sucre en un recipient.Es bat fins aconseguir una massa uniforme.Després li poseu els ous i continueu batent.

2-Després afegim els cacau i la llet , i a batre afegint la farina i el llevat

3-Per últim es fica al forn a 180º durant uns 25 minuts.Jo utilitze com a motlle la safata del forn


A la massa li podeu afegir des de anous o panses a fins i tot barretes energètiques de muesli fetes trocets( per si le faltaren calories...)

La mar vol dàtils

Un dia un pastor, que també hi tenia un hort de palmeres va pensar;-Si venent el ramat hem compre un vaixell, i embarque tots els meus dàtils cap Amèrica hem podria fer ric.Així va fer però una tempesta va destrossar el vaixell , i els dàtils acabaren al fons de la mar.El pastor tingué que treballar molt per a tornar a tenir un ramat del qual obtenir beneficis.Un dia passejant per vora mar, es va quedar contemplant aquesta.La mar estava calmable del tot. I per això el pastor va dir:_Tu a mi no m'enganyes, que tu vols dàtils.Per això quan la mar esta remoguda s'en diu que vol dàtils.

Fotos i coca...

Continuant amb el meu text anterior he trobat unes quantes fotos per Internet que per a mi no tenen preu.Son fotos que ja tenen prou temps.Fotos de un Guardamar fins i tot anterior al que jo recorde.Ara aniré a fer una coca de xocolata ,mentres escolte els meus Black Sabbath.Demà pensaré en coses mes substancioses sobre les quals escriure.

L'altre dia la Comtessa d´Angeville .Hem va dir que trobaria inspiració en la mar de dunes i pins que conformen gran part del meu poble.Diuen que els llocs transmiteixen sensacions.Peró aquestes no tenen per que ser necessàriament, a la llínea de temps actual.Amb això vull dir que per ami ,les sensacions que tinc del poble no son del poble actual.Son del poble que visquí com a xiquet fa 20 anys(En agost faré 32).El temps passa i els territoris canvien.Al cas de la costa del País Valencià mes de presa encara.
Per a un xiquet el mes important es jugar.I només baixar al carrer tenia un terreny de joc immens.Per a anar a la platja i tenies que travessar dunes.La pinada actual ja existia.On ara es el Mercadona hi havia una era,amb una granja de vaques.Més enllà dunes i vinyes i de tant en tant alguna figuera.Les vinyes donaven un moscatell dolcissima.
Recorde també la meua primera bici.Una Orbea plegable blava.Amb la qual recorria tots els camins.Els camins i la gent semblaven més autèntics.Quasi no hi havien cotxes i sempre jugava al carrer.La majoria de la gent comprava el peix a la saranda.Jo menjava del que portava el pare de la "mamparra".Dintre de un poal verd en tapa, ple de gel.
Potser que aquest temps ja no es.Peró jo encara estic lligat molt a aquella època.Fins i tot més que a l'actual.Arròs en allioli per dinar, aigua llimó en estiu, i tot el dia a la platja.