Aitana, el cap de la terreta.

El mateix día del incendi de La Nucia jo era a Aitana.Aitana, es el cim de la muntanya alacantina.Va ser un día assolejat, i menys mal per que dalt estabem a -3.La veritat es que millor que haguera plogut, i així les hectárees cremades haurien tingut un nombre menys significatiu.
Deixant el cotxes a la font de partegat ,varem pujar pel paratge del mateix nom. Una senda estreta rodejada de rocs enormes.Passarem de larg de la primera font que trobem i fem la primera parada técnica a la Font de Forata. Per a decepció del grup.Els Gamellons de la font no estaven gelats del tot.Aixó si, l'aigua estaba freda, freda. Per accedir més amunt es precís, creuar el Pas de Rabosa. Sense problemes el sortejarem i va ser el moment de fer un bon esmortzar.La cim oficial de Aitana no te accés obert ja, que es troba dins d'una base militar. Ens tenim que conformar amb el cim "lliure" que te 1m menys.
La ruta finalitza al final d'una senda entre carrascques .Culminada per una baixada espectacular per un cantxal.