dissabte, 2 de juliol de 2011

L´estiu hem recorda quan era xiquet i tot era ben diferent.
L´arròs era mes bo, i el pare era mes jove. Amb els braços forts plens d´escames. A cal “uelo” s´escoltaven per la ràdio a les “mamparres” del poble i les “vaques” de Santa pola .Mentres hem quedava mirant els calendaris de “Hijos de Gabriel Julià” i “Fabra coats” que penjaven de les parets.
On ara hi han zones residencials abans teníem un paisatge de dunes ,i vinyes moscatells. I les figues verdals eren mel, i les nyores eren filades com els dies i sumaven “foixques-fosques” que duraven molt. Estius de calor banyats en llimona gelada. Els cines eren d´estiu, i m´agradaven quasi totes les pelis. Ara ni tan sols tenim cine. Les encanaries no valen res, i potser en poc temps ningú filarà nyores.
La mare diu “Ja no se , ni qui sic”. I sembla que tota la meua època de xiquet mai hi haja existit. I es com ofegar- se i que ningú t´aide.
La memòria es curta i ningú recorda aquells bons temps. Només sabem surar com cagalló per sèquia. I me cague en la mar que l´all se talla. I el mes fort es que tota la vida hem dit pa torrat i ara son “tostadas”.
Les rabosers de fora i alguns del poble ens vengueren una moto cremada que només ens portà “a la sèquieta la nyora”. Hi hem mire al espill i tinc el blanc de l´ull encarnat com una tomata mutxamelera. No tinc res a dir, o potser massa coses. Ara toca dormir. Demà serà un altre dia per a fer el que calga. Bona nit!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada