dissabte, 9 d’abril de 2011

El Puig...

Fa temps que no escric. Les raons han sigut variades, quasi la majoria tenen com a punt de partida un excessiu cansament , una manca de son, que he estat patint durant els darrers mesos. Tancant amb la dinàmica d´inactivitat de només treball i llit. Vaig decidir fer alguna coseta especial per a trencar amb tota aquesta avorrida dinàmica.
Parlant amb el meu amic Assenci, posarem una data a l´event.
Cotxe, i carretera. Ni tenim presa, ni tenim ganes de pagar peatges ,arribant mes o menys a les 10 a la Font del molí en Finestrat. Hui vull pujar al Puig Campana per la pedrera. La famosa pedrera del Puig que te el nom de “Barranc de les Marietes”. En tal de fer- ho prenem el PR14, que ja queda senyalat a la Font del Molí al principi de la ruta. Trobem molta mes gent que puja, i això que el dia no acompanya. El dia a començat amb boira. Una boira que no s´escampa i que accentua els mes de 26 graus que marca el mercuri.
Per a ser principi d´abril trobe que la temperatura es excessiva. La veritat es que l´oratge esta totalment boig.
Anem pujant , i malgrat la poca visibilitat, les vistes son espectaculars. Anem pujant entre pins i matolls. Poc a poc els matolls donaran pas a vegetacions mes frondoses ,i els pins a les carrasques. Arribem a la pedrera i molta mes gent puja alhora. Parem quan volem a fer un glop i un mos i gaudir de les vistes i el silenci de la muntanya. Un vegada acabada la pedrera agafem la variant que puja fins al cim i esmorzem entrepà de pernil regat amb ví de la terra. Darrere tenim Aitana, al nord el Ponoig el podem quasi tocar.
La propera Serra de Bernia i el Penyal de Ifach al nord, i la ciutat de Benidorm als peus. Una vegada hem plenat la panxa baixem per la senda ecològica mentres contemplem la impressionant Aitana. La vegetació sempre es exuberant en aquesta part de la serra alacantina , i això que la zona cremada fa una anys encara no esta recuperada. Al seu moment les autoritats van dir que calia que passara un any per a començar els treballs de reforestació. A passatt més d´un any i de dos, i com m´aguardaba no han fet res de res. Puc dir amb tota seguretat que en realitat el seu desig es que tot es creme. I que poc a poc ,no en quede res de tot el que representa i dona vida a aquesta terra. Després de 6 hores de caminar i parlar de la vida. De menjar i beure. Sempre al nostre pas i sense presa he tornat al meu mar i la meua muntanya.