dijous, 27 de gener de 2011

Uns ulls verds...

Fa temps que no escric, o millor dit fa temps que no publique. Escriure si que escric però mes be per a mi mateix. A vegades patim massa emocions en molt poc temps. Emocions que sempre venen de sobte, i sense explicacions. Al mountain bike es molt més fàcil. Aprens a improvisar i adaptar la conducció al camí i si no vas massa ràpid pots fer front a quasi tot. A la vida les variables son molt mes nombroses.
Un dia trobes a una amiga que fa molt temps que no veus. Molt de temps per a mi es un grapat d´anys. Xarres i quedes un parell de vegades mes. No ha canviat res!. Dolça es la seua veu, la seua cara, i la seua anima per la qual desprèn una bondat i una llum que hui en dia es tresor difícil de trobar. Torne a ma casa i s´escolta de fons el soroll de la mar. La mar dels meus pares i d´abans d´ells dels meus avant passats. Jo sempre he interpretat aquesta musica como una especie de consells. La mar i els pins hem confirmen que alguna cosa a canviat. I que el cor i la meua vida ja no es la mateixa.

2 comentaris:

  1. Compartesc al màxim aquesta sensació que descrius al escoltar la mar i el fregar dels pins amb el ventolí mariner.

    Són dues de les sensacions que més trob a faltar quan sóc a Barcelona estudiant. I és el que més gaudesc una vegada he arribat a la meua illeta.

    Tot plegat són belles sensacions, salut i alegria Xotxe!

    ResponElimina
  2. Gràcies Jordi! Salut i alegria!

    ResponElimina