dissabte, 25 de desembre de 2010

.He muntat en bici, per una gran diversitat de muntanyes de totes mes mides, formes, i situades a les més variades franges climàtiques. A vegades vista i ment, s´ ennuvolen i perdem la percepció d´apreciar les coses senzilles. I les coses senzilles son en resum, aquelles que tenim mes a l´abast.
Jo soc nadiu d´un poble sense muntanyes. I per practicar el meu esport favorit ,d´una manera intensiva sempre he tingut que desplaçar-me més enllà ,de la Serra de Crevillent. A Guardamar tan sols tenim turonets que sense tenir desnivell. Tenen per altra banda el suficient encant com per a fer una ruteta entretinguda. Per un entorn carregat d´historia i de topònims ,que ens diuen molt d´un passat molt i no tant llunya.
Eixint de ma casa agafe el camí del riu, i deixe el paratge que diuen dels estanys. Estanys que ja no existeixen, i que segurament van cobrir aquells terrenys. Prenc un altre camí, i deixe a ma esquerra el jaciment arqueològic del cabeçó xequico. El següent camí es el que diuen “dels violins” on es troba la casa “del realet”, on va viure la seua joventut el meu pare.


Creue l´antiga carretera que va de Guardamar a Rojals ,i puje per una canyada de la qual ara mateix no recorde el nom. I que condueix al meu raconet favorit. Un raconet no molt gran, ple de silenci ,només trencat pel cant dels pardalets. A aquesta muntanyeta li diuen “La Pipa”. Per que està travessada per un canal que al final del seu recorregut te forma de tub, i en la seua forma sembla una Pipa de les de fumar. En pasqua aquest era el meu lloc favorit per a berenar la tradicional mona ,quan era un xiquet amb els meus amics. Pare i menje un mos, abans de continuar seguint el canal cap al camp de Guardamar. Després continuaré fins al paratge del “recorral” , ja al veí municipi de Rojals.


La continuació de la ruta es cap depuradora de Guardamar i continuant per la sendeta que jo dic dels caçadors.
Sense eixir a penes del poble poc mes de 30km no massa durs, ni excitants, sense trialeres impressionant però si suficient per a produir-me un somriure durant tot el dia. Per cert si algú te coneixements boletaires deixe una foto de la especie mes comú que estic trobant. Només es curiositat. Un abraç i Bon Nadal.

5 comentaris:

  1. Un recorregut carregats d'emocions a la ratlla mateixa sud de la llengua catalana. Vet aquí un bocí que ens commou i ens enlaira. Em fas ganes de despenjar la bicicleta. No tinc perdó de Déu! Amb afecte Joan-Carles des d'Elx a Guardamar i des de Guardamar a Elx

    ResponElimina
  2. Es clar que tens perdó. Un fort abraç Joan-Carles.

    ResponElimina
  3. Bon any nou per a tu també, Xotxe!


    Vagi de bo :)

    ResponElimina
  4. Home pues el bolet eixe... massa pinta d'anar a sentar-te bé si te'l menges no té :P

    ResponElimina
  5. Diuen que hi han bolets que no son aptes per al consum..... només una volta jajajajajaja

    ResponElimina