dilluns, 29 de novembre de 2010

Crevillent, bona terra i bona gent!

Ahir tinguí una alegria al vorer que el sor eixia tímidament. Les pluges van respectar almenys el meu diumenge lliure i corrent vaig anar a pel meu company d ´excursió. L´objectiu era camejar un poquet per la serra de Crevillent i fer unes fotos, res de l´altre mon. Arribant ja a Crevillent deixarem el cotxe a zona d´esplai de la Palaia i pujarem pista fins a la zona de Sant Gaietà. Com teníem poc tems vaig decidir fer una mini ruta amb el recorregut de Els Anouers-El Picatxo-Sant Jurí. Per a un altre dia queda la ruta circular que exigeix prou mes temps. La veritat es que aquesta serra sorprèn. La vessant sud desèrtica contrasta amb la verda que dona al Fondó de les Neus. A l´interior s´amaguen menudes valls verdes i una xarxa prou gran de camins de cabres. Vos deixe unes fotos.

El Picatxo

Pr del Picatxo


Vista del cim



Sant Jurí i La Vella

dilluns, 22 de novembre de 2010

Montcabrer, brer, brer...


Ahir a les 8 mes o menys partíem de Guardamar jo i el meu amic Assenci camí del Montcabrer. L´objectiu era pujar tranquil·lament des de l´ermita de Sant Cristòfol fins al cim gaudint del paisatge, fent fotos, tot d´una manera molt relaxada. El dia va acompanyar, i a Cocentaina el oratge ens va respectar. El cel a vegades cobert a taques pels núvols deixava de quant en quant que el sol ens regalara un jorn no massa fred. Només al cim el fort vent augmentava la sensació de fred. I la veritat es que estiguérem molt poc temps al cim. Poc a poc aniré agafant forma tant a peu com amb la bici. Ara per ara no estic en condicions de fer una ruta Alcoi-Montcabrer pel mig de Mariola. I molt menys una Trans-Serrella-Aitana en bici d´Enduro.

Ventet al Montcabrer from Xotxe-Wolfheart on Vimeo.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Només vull volar...

Espiritualitat i esport...

Aquest estiu tinguí una conversa que hem va cridar molt l´atenció. Parlant de salut, els interlocutors que en aquell moment tenia davant van dir que hem caldria fer més esport. La veritat es que tenien raó, ja que com sabeu he estat més de un any pràcticament en dic sec. El següent comentari ja hem va tocar un poquet la moral. Segons aquesta gent es notava que no havia fet esport mai. I clar , hem vaig quedar perplex. Al final van explicar els seus arguments. I vaig treure en clar que segons ells la gent en gran majoria realitzen una activitat física per a millorar el seu aspecte o la seua salut, cosa que jo mai he fet. Jo sempre he cercat diversió, i fins i tot trobe un gran punt de misticisme i espiritualitat, sobretot a la bici. Que com sabeu es la activitat que més controle.

TRAILTECH MTB EVENTS & TRAINING from ridethemountain on Vimeo.







Aquesta pedrá es resumeix en que a hores d´ara , encara no entenc el culte al cos que a tothom torna boig. També dubte que un catxes de gimnàs puga finalitzar un cursa de muntanya, o 8h al damunt D´una bicicleta de muntanya carregat de motxilla i proteccions. Estem perdent el poder de fer les coses per pur plaer?. Tot te que tenir una finalitat practica?. Hi ho diu un pragmàtic. Un pragmàtic que alhora somia amb la solitud de la muntanya i de la mar. Dels seus sorolls i olors. De les sensacions al ser conscient del que fas, al mig del no res. No vull estar en forma per ser més ben plantat. Només busque una cosa, o potser moltes. La sensació de ser un animal salvatge fluint pel mig la natura. Escoltant com el temps i el espai canvia. Com calfa el sol. I com a vegades puc sentir als ocells o pel contrari una cançó dins el meu cap que quadra amb el que estic fent.