divendres, 14 de maig de 2010


L'altre dia la Comtessa d´Angeville .Hem va dir que trobaria inspiració en la mar de dunes i pins que conformen gran part del meu poble.Diuen que els llocs transmiteixen sensacions.Peró aquestes no tenen per que ser necessàriament, a la llínea de temps actual.Amb això vull dir que per ami ,les sensacions que tinc del poble no son del poble actual.Son del poble que visquí com a xiquet fa 20 anys(En agost faré 32).El temps passa i els territoris canvien.Al cas de la costa del País Valencià mes de presa encara.
Per a un xiquet el mes important es jugar.I només baixar al carrer tenia un terreny de joc immens.Per a anar a la platja i tenies que travessar dunes.La pinada actual ja existia.On ara es el Mercadona hi havia una era,amb una granja de vaques.Més enllà dunes i vinyes i de tant en tant alguna figuera.Les vinyes donaven un moscatell dolcissima.
Recorde també la meua primera bici.Una Orbea plegable blava.Amb la qual recorria tots els camins.Els camins i la gent semblaven més autèntics.Quasi no hi havien cotxes i sempre jugava al carrer.La majoria de la gent comprava el peix a la saranda.Jo menjava del que portava el pare de la "mamparra".Dintre de un poal verd en tapa, ple de gel.
Potser que aquest temps ja no es.Peró jo encara estic lligat molt a aquella època.Fins i tot més que a l'actual.Arròs en allioli per dinar, aigua llimó en estiu, i tot el dia a la platja.

6 comentaris:

  1. Excel·lent. Aquestes notes d'un Guardamar canviant m'agraden. Ara, Guardamar no desapareixerà perquè el paisatge roman en la teva memòria i quan camines ets el Guardamar de sempre.

    ResponElimina
  2. Oh! Fa un temps vaig iniciar al blog una série de posts, que només han sigut dos de moment, on volia parlar de jocs tradicional, d'allò al que hem jugat sempre... I tenia pensat fer prompte, qui sap quan, un dedicat a la bicicleta, perquè quan els meus amics d'escola (anava al col·legi a la ciutat) venien al meu poble lo de la bicicleta era el que més es sorprenia; al poble tots tots tots els xiquets teníem bicicleta, jo no em podia creure que els meus amics d'Alcoi no en tingueren!

    Quina llàstima per tot el que s'ha perdut. Em dol moltíssim saber que els que em venen darrere no coneixeran tot això...

    (i jo que a Guardamar vaig estar per última volta farà quinze anys)

    ResponElimina
  3. El meu poble (Bocairent) no ha canviat massa des de que era menut, la única cosa es que al casc antic que era on vivia jo, ara viu menys gent. Abans jugavem al carrer com dius tu i estava tot ple de xiquets.... ara.... no en veus cap.

    ResponElimina
  4. El xiquets de ciutat(abans), i els de ciutat i poble(hui en dia), mai han tingut idea de jugar a res.Abans al poble i teníem poques cosetes i menys llocs encara on anar.I la veritat que no ho trobàvem a faltar.Amb una bici i una pilota podies passar l'infantesa.Quan vulgues te passes per guardamar i vorás com a canviat;).
    Rafa!, això dels xiquets hem fa posar trist.Un poble amb pocs xiquets...Seria ideal que es mantinguera la població però que se renovara poc a poc...

    ResponElimina
  5. No home.... al poble si que hi han xiquets, jo em referisc al casc antic del poble

    ResponElimina
  6. ahh, i si no vaig jo i si cal i trobe voluntaries els fabrique!!

    ResponElimina