dimarts, 25 de maig de 2010

Coca de xocolata

300g de farina

300g de sucre

150g de cacau

150d de mantega

4 ous

2 culleretes de llevat

1/4L de llet

1-Es posa la mantega, el sucre en un recipient.Es bat fins aconseguir una massa uniforme.Després li poseu els ous i continueu batent.

2-Després afegim els cacau i la llet , i a batre afegint la farina i el llevat

3-Per últim es fica al forn a 180º durant uns 25 minuts.Jo utilitze com a motlle la safata del forn


A la massa li podeu afegir des de anous o panses a fins i tot barretes energètiques de muesli fetes trocets( per si le faltaren calories...)

dilluns, 24 de maig de 2010

La mar vol dàtils

Un dia un pastor, que també hi tenia un hort de palmeres va pensar;-Si venent el ramat hem compre un vaixell, i embarque tots els meus dàtils cap Amèrica hem podria fer ric.Així va fer però una tempesta va destrossar el vaixell , i els dàtils acabaren al fons de la mar.El pastor tingué que treballar molt per a tornar a tenir un ramat del qual obtenir beneficis.Un dia passejant per vora mar, es va quedar contemplant aquesta.La mar estava calmable del tot. I per això el pastor va dir:_Tu a mi no m'enganyes, que tu vols dàtils.Per això quan la mar esta remoguda s'en diu que vol dàtils.

divendres, 21 de maig de 2010

Fotos i coca...








Continuant amb el meu text anterior he trobat unes quantes fotos per Internet que per a mi no tenen preu.Son fotos que ja tenen prou temps.Fotos de un Guardamar fins i tot anterior al que jo recorde.Ara aniré a fer una coca de xocolata ,mentres escolte els meus Black Sabbath.Demà pensaré en coses mes substancioses sobre les quals escriure.

divendres, 14 de maig de 2010


L'altre dia la Comtessa d´Angeville .Hem va dir que trobaria inspiració en la mar de dunes i pins que conformen gran part del meu poble.Diuen que els llocs transmiteixen sensacions.Peró aquestes no tenen per que ser necessàriament, a la llínea de temps actual.Amb això vull dir que per ami ,les sensacions que tinc del poble no son del poble actual.Son del poble que visquí com a xiquet fa 20 anys(En agost faré 32).El temps passa i els territoris canvien.Al cas de la costa del País Valencià mes de presa encara.
Per a un xiquet el mes important es jugar.I només baixar al carrer tenia un terreny de joc immens.Per a anar a la platja i tenies que travessar dunes.La pinada actual ja existia.On ara es el Mercadona hi havia una era,amb una granja de vaques.Més enllà dunes i vinyes i de tant en tant alguna figuera.Les vinyes donaven un moscatell dolcissima.
Recorde també la meua primera bici.Una Orbea plegable blava.Amb la qual recorria tots els camins.Els camins i la gent semblaven més autèntics.Quasi no hi havien cotxes i sempre jugava al carrer.La majoria de la gent comprava el peix a la saranda.Jo menjava del que portava el pare de la "mamparra".Dintre de un poal verd en tapa, ple de gel.
Potser que aquest temps ja no es.Peró jo encara estic lligat molt a aquella època.Fins i tot més que a l'actual.Arròs en allioli per dinar, aigua llimó en estiu, i tot el dia a la platja.