dimecres, 28 d’abril de 2010

Encara estic fent mones!!

Quina sort que no compre mones!!!
Des de que era un xiquet sempre recorde a ma mare fer mones.Mones d'aquestes amb l'ou en mig, o sense ou, o les que tenien formes de fardatxo amb l'ou a la boca.Jo la veritat es que no soc molt amant del dolç.Peró la veritat es que tinc que reconèixer que es un costum que m'agrada.Ja pots menjar poques coses autentiques hui en dia si te limites a comprar les coses al super.Per això la verdura al mercat o replegada del hortet i quant puc peixcar alguna coseta i peixque.La veritat es que te la seua gracia anar a collir taronges i més encara altres coses com llitsons que cada vegada menys gent coneix.La gent solament pensa que es poden collir bolets esparracs i poques cosetes més.Tot açò es una escusa per a penjar aquest vídeo que hem sembla molt graciós i que va de mones.Quin descobriment fa anys el saber que també hi havien mones de xocolata...Pobret senyor nunes...

9 comentaris:

  1. vec que vas potejant més i això és possitiu,jo en dos mesos de baixa només he sigut capaç de postejar poques voltes al meu abandonat blog...

    Adéu

    ResponElimina
  2. que li ha passat al company joan carles martí? ha eliminat el blog?

    Aquest matí funcionava i ara m'apareix això,just quan anava a felicitar-lo perquè apareix a la web pàgina 26.....

    ResponElimina
  3. Na Lídia va unes camarroges i uns llisons a la vora del riu Segura que estan boníssims. Anem a peu pel llit vell del riu devers Rojals. Sempre va amb una bosseta i una navajeta per no fer malbé les mates. I no s'ha de collir mai de la vora del camí perquè poden estar pixades per animals o animals vestits. Una ensaladeta de llissons (lletsons) i ceba amb oli d'oliva està boníssima.

    ResponElimina
  4. poquet a poquet vaig. El 11 tinc consulta a Elx aguarde que hem diga que puc caminar un poquet més.Graciès per el teu interés.
    Sembla que ja funciona!!

    ResponElimina
  5. Joan Carles:
    A la vora del riu, també pot trobar fenoll per a les olives xafades.Tant del gran per a fer olives, com del menut que serveix com a condiment per als cucurrons.Els millor llitsons creixen a la zona que diuen de la marjal.Aquesta zona es la compresa entre el riu nou i la fabrica de bateries.Un bon lloc sol ser alguns bancals en blanc que als pocs dies de ploure es plenen.Fa uns mesos també vaig collir espàrrecs molt a propet del nostre carrer.I dintre de poc es l'època de les figues de pala.Com veus soc aficionat a collir tota classe d'herbes silvestres.M'acabe d'adonar de la tendència que tenim els guardamarencs a posar la I en lloc de la e.De la mateixa manera que la a en lloc de la o.Segurament tu saps molt del tema;)

    ResponElimina
  6. Si dius "espàrics" i "figues i pala" parles com els del Camp d'Elx. Sí, sí, la cosa del fenoll també que fa uns bollitoris de faves dintre la seva pell i fenoll que li ixen boníssims.

    I segur que dius "rastoll" per "rostoll" o "restoll"...

    Gràcies Garrotipadur per la felicitació perquè el blog ha tornat.

    ResponElimina
  7. Home!, després de tot el camp d'Elx es a un tir de pedra.I si!, dic rastoll també!!

    ResponElimina
  8. i els llitsons ixos.... això que es???

    ResponElimina
  9. Es una herba que es menja.Al fer-se gran li eixen floretes grogues.

    ResponElimina