dissabte, 25 de desembre de 2010

.He muntat en bici, per una gran diversitat de muntanyes de totes mes mides, formes, i situades a les més variades franges climàtiques. A vegades vista i ment, s´ ennuvolen i perdem la percepció d´apreciar les coses senzilles. I les coses senzilles son en resum, aquelles que tenim mes a l´abast.
Jo soc nadiu d´un poble sense muntanyes. I per practicar el meu esport favorit ,d´una manera intensiva sempre he tingut que desplaçar-me més enllà ,de la Serra de Crevillent. A Guardamar tan sols tenim turonets que sense tenir desnivell. Tenen per altra banda el suficient encant com per a fer una ruteta entretinguda. Per un entorn carregat d´historia i de topònims ,que ens diuen molt d´un passat molt i no tant llunya.
Eixint de ma casa agafe el camí del riu, i deixe el paratge que diuen dels estanys. Estanys que ja no existeixen, i que segurament van cobrir aquells terrenys. Prenc un altre camí, i deixe a ma esquerra el jaciment arqueològic del cabeçó xequico. El següent camí es el que diuen “dels violins” on es troba la casa “del realet”, on va viure la seua joventut el meu pare.


Creue l´antiga carretera que va de Guardamar a Rojals ,i puje per una canyada de la qual ara mateix no recorde el nom. I que condueix al meu raconet favorit. Un raconet no molt gran, ple de silenci ,només trencat pel cant dels pardalets. A aquesta muntanyeta li diuen “La Pipa”. Per que està travessada per un canal que al final del seu recorregut te forma de tub, i en la seua forma sembla una Pipa de les de fumar. En pasqua aquest era el meu lloc favorit per a berenar la tradicional mona ,quan era un xiquet amb els meus amics. Pare i menje un mos, abans de continuar seguint el canal cap al camp de Guardamar. Després continuaré fins al paratge del “recorral” , ja al veí municipi de Rojals.


La continuació de la ruta es cap depuradora de Guardamar i continuant per la sendeta que jo dic dels caçadors.
Sense eixir a penes del poble poc mes de 30km no massa durs, ni excitants, sense trialeres impressionant però si suficient per a produir-me un somriure durant tot el dia. Per cert si algú te coneixements boletaires deixe una foto de la especie mes comú que estic trobant. Només es curiositat. Un abraç i Bon Nadal.

divendres, 24 de desembre de 2010

Els llibres

Recorde el primer llibre que me van regalar, que me va agradar de veritat. Els llibres que que existiren abans d´aquell no estaven malament. Peró ni de lluny despertaren en mi la passió que aquell va fer nàixer al meu interior.
El llibre en qüestió era Las aventuras de Marco Polo . Llegint aquelles pagines viatjava utilitzant tant sols la meua ment, la meua imaginació.
Poc a poc els llibres s´anaren sumant i al plaer de la lectura s´afegiren noves sensacions. Comencí a vorer la figura dels llibres com la de uns bons amics que sempre estaven a prop. Uns amics que als quals sempre podries consultar els dubtes, i amb els quals podies viatjar, conèixer gent, persones personatges. O simplement gaudir del plaer pel propi plaer.
Tinc amics que llitgen més encara que jo, i la veritat es que tenen fins i tot seriosos problemes d´espai.
Un d´ells va fer el pas de passar del llibre de tota la vida al llibre digital, i no se...
Mirant-lo de manera pràctica els llibres digitals son molt mes barats. No calen ni prestatgeries, o fins i tot els pot descarregar d´Internet. La part que no m´agrada que no se llegir amb una d´aquestes andròmines electròniques. Aquestos llibres, aquestes pantalletes, ni tenen el tacte, ni la olor del paper, ni l´encant que jo pense que tenen els llibres.
Ara per ara crec que vaig a continuar amb els meus llibres. Llibres amb olor a paper. Llibres que vaig subratllant amb el meu llapis, o dels quals apunte una frase o un concepte que m´agrada. Llibres màgics o potser rectangulars portals que ens transporten a altres mons, o al mon de nosaltres mateixos.

dijous, 16 de desembre de 2010

Serra Espunya i Ricardo Codorniu





L´altre dia aní a la veïna Múrcia. Concretament al Parc natural de Serra Espunya. Aquesta te per a mi especialment dos trets especials que m´agraden. El primer es la gran qualitat dels seus recorreguts tant a peu, com en bici. Els grans i bons moments que he passat amb amics meus i d´altres que he fet.
L´altra particularitat d´aquesta Serra, es que en cer certa manera te un lligam amb les meus Dunes de Guardamar. La boscos espunyencs van ser un treball de forestació desenvolupat per enginyer Ricardo Codorniu. El qual va col·laborarar a la forestació de les Dunes de Guardamar portades a fi per enginyerer Francisco Mira i Botella. Per tant aquestos dos espais naturals tenen una certa germanor. Aquestes coincidències hem fan pensar el que a vegades el ésser humà hem fa de coses bones, i no sempre destrueix la natura. Potser encara estem a temps de tenir una oportunitat.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Sant Juri i Sant Lluís

Al article anterior parlava ,de la meua darrera excursió a la Serra de Crevillent. El meu benvolgut amic Joan-Carles preguntava sobre l´origen del topònim Sant Juri. I jo ràpidament he procurat d´aconseguir informació sobre el tema. Resulta que fa anys. Els ramats d´ovelles i cabres creuaven la serra de Crevillent per passar del que hui es el Vinalopó mitja i alt, cap al baix. Segurament en direcció la zona de l´albufera d´Elx. El que hui en dia es el Parc natural del Fondo. Que abans tenia una extensió molt major .
Per travessar la serra i havien 4 rutes principals encomanades a 4 sants. La del Picatxo/Sant Gaietà a càrrec del mateix Sant. La del Catí baix la protecció de Sant Isidre. La qual es per la qual s´accedeix mes fàcilment a La Vella,cim mes alt d´aquest conjunt muntanyós. Un altra ruta li tocava a Sant Lluís.
Sant Lluís hi tenia fins i tot .Una especie d´ermita a hores d´ara desapareguda. Al cim del que hui en dia coneixem com Sant Juri. En resum; Sant Juri i Sant Lluís son el mateix Sant.
Sent Juri la corrupció del Lluís feta pels pastors.
Per últim la quarta ruta hi era sota l´auspici de Sant Pasqual- I possiblement aniria direcció Santuari d´Orito al poble de Monfort.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Crevillent, bona terra i bona gent!

Ahir tinguí una alegria al vorer que el sor eixia tímidament. Les pluges van respectar almenys el meu diumenge lliure i corrent vaig anar a pel meu company d ´excursió. L´objectiu era camejar un poquet per la serra de Crevillent i fer unes fotos, res de l´altre mon. Arribant ja a Crevillent deixarem el cotxe a zona d´esplai de la Palaia i pujarem pista fins a la zona de Sant Gaietà. Com teníem poc tems vaig decidir fer una mini ruta amb el recorregut de Els Anouers-El Picatxo-Sant Jurí. Per a un altre dia queda la ruta circular que exigeix prou mes temps. La veritat es que aquesta serra sorprèn. La vessant sud desèrtica contrasta amb la verda que dona al Fondó de les Neus. A l´interior s´amaguen menudes valls verdes i una xarxa prou gran de camins de cabres. Vos deixe unes fotos.

El Picatxo

Pr del Picatxo


Vista del cim



Sant Jurí i La Vella

dilluns, 22 de novembre de 2010

Montcabrer, brer, brer...


Ahir a les 8 mes o menys partíem de Guardamar jo i el meu amic Assenci camí del Montcabrer. L´objectiu era pujar tranquil·lament des de l´ermita de Sant Cristòfol fins al cim gaudint del paisatge, fent fotos, tot d´una manera molt relaxada. El dia va acompanyar, i a Cocentaina el oratge ens va respectar. El cel a vegades cobert a taques pels núvols deixava de quant en quant que el sol ens regalara un jorn no massa fred. Només al cim el fort vent augmentava la sensació de fred. I la veritat es que estiguérem molt poc temps al cim. Poc a poc aniré agafant forma tant a peu com amb la bici. Ara per ara no estic en condicions de fer una ruta Alcoi-Montcabrer pel mig de Mariola. I molt menys una Trans-Serrella-Aitana en bici d´Enduro.

Ventet al Montcabrer from Xotxe-Wolfheart on Vimeo.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Només vull volar...

Espiritualitat i esport...

Aquest estiu tinguí una conversa que hem va cridar molt l´atenció. Parlant de salut, els interlocutors que en aquell moment tenia davant van dir que hem caldria fer més esport. La veritat es que tenien raó, ja que com sabeu he estat més de un any pràcticament en dic sec. El següent comentari ja hem va tocar un poquet la moral. Segons aquesta gent es notava que no havia fet esport mai. I clar , hem vaig quedar perplex. Al final van explicar els seus arguments. I vaig treure en clar que segons ells la gent en gran majoria realitzen una activitat física per a millorar el seu aspecte o la seua salut, cosa que jo mai he fet. Jo sempre he cercat diversió, i fins i tot trobe un gran punt de misticisme i espiritualitat, sobretot a la bici. Que com sabeu es la activitat que més controle.

TRAILTECH MTB EVENTS & TRAINING from ridethemountain on Vimeo.







Aquesta pedrá es resumeix en que a hores d´ara , encara no entenc el culte al cos que a tothom torna boig. També dubte que un catxes de gimnàs puga finalitzar un cursa de muntanya, o 8h al damunt D´una bicicleta de muntanya carregat de motxilla i proteccions. Estem perdent el poder de fer les coses per pur plaer?. Tot te que tenir una finalitat practica?. Hi ho diu un pragmàtic. Un pragmàtic que alhora somia amb la solitud de la muntanya i de la mar. Dels seus sorolls i olors. De les sensacions al ser conscient del que fas, al mig del no res. No vull estar en forma per ser més ben plantat. Només busque una cosa, o potser moltes. La sensació de ser un animal salvatge fluint pel mig la natura. Escoltant com el temps i el espai canvia. Com calfa el sol. I com a vegades puc sentir als ocells o pel contrari una cançó dins el meu cap que quadra amb el que estic fent.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Spartacus al segle XXI

Ara mateix estic visionant la serie Spartacus, blood & sands. Sèrie que conta la vida del històric gladiador traci Espartàc. Aquesta es a més un reflexe de la societat romana del Panem e circus. Hui en dia potser trobem a aquesta societat romana corrupta i menyspreable degut a la manca de ètica i moralitat que demostraven.


La veritat es jo pense que potser, ara mateix estem al mateix nivell o potser pitjor. Al menys abans les coses es feien de cara. Ara es presenta una moralitat falsa que en veritat es una farsa. El poble continua com a poble. I els patricis continuen com sempre. Sent patricis, robant, enganyant i fent tota classe de coses dolentes mentres diuen al poble que deuen ser bons, i castigant-los si cal.


dimarts, 19 d’octubre de 2010




L´altre dia torní seriosament a fer bici. La primera impressió que tinguí no va poder ser pitjor. La veritat es que després d'un any d'inactivitat no forçosa, hem vaig adonar de que tinc un estat físic lamentable. Les cames no tiren , i la respiració menys encara. Almenys la hernia que era la meua principal por no hem va molestar res de res. En el que pertoca a la qüestió tècnica. Sembla que també he oblidat de com tinc que afrontar les zones tècniques. Si, potser estic un poquet negatiu però quan fas una eixida tan lamentable i trenques els frens ...
Ara solament tinc que esperar a tenir a punt la bici, i entrenar amb ganes. Ja vos contaré...

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Abans de tot, haig de demanar que disculpes per estar tant de temps desconnectat. He tingut un estiu intens i ple d'emocions amb la veritat que poc temps per a res. A mes, problemes tècnics afegits han fet que aquesta situació a aïllament s'agreuge. L'estiu a estat profitós i es que de tota experiència s'aprèn siga bona o dolenta. Diuen que tot es relatiu i depèn de com se mire. Ara la veritat es que tinc ganes que comence un hivern ple de muntanya i lectures. De conèixer noves amistats i mantenir les ja conegudes. Les coses son les mateixes. Una bona conversa, una bona ruta a la muntanya. El llobarro rostit i la Voll-damm. L estació canvia i les llums fan el dia fosc. tot segueix el seu cicle però jo dese el meu raconet guardamarenc vos continue parlant i estimant.

dissabte, 3 de juliol de 2010

L'estiu...

La veritat es que odie l'estiu.L'odie i l'estime alhora com altres tantes coses a la vida.Les coses que m'agraden d'ell son les mateixes que de xiquet.L'olor de l'aire, els sabors dels gelats, i la meua platja.Com la majoria de la gent que viu a un lloc turístic.Estic fart de que meu poble es plene de gent.multiplicant quasi per 5 la seua població.I a més amb un ample percentatge de gent que no te cap respecte ni per el lloc.Ni per la gent que viu tot l'any. Moltes persones pensen que el triar una destinació i gastar tres euros en una paquetet de pipes al quiosc local.Li dona el dret i la impunitat per a ser mal educat.Com si en el peu entrara una mena de teràpia d'aquestes desestressants que fan els japonesos.Menys mal que només son un parell de mesos.Tinc gelat, bons amics per passejar, i molta paciència.

dijous, 1 de juliol de 2010

Missatge dels professionals valencians del doblatge a Canal Nou


Canal 9 retalla un 70% el pressupost del doblatge condemnant al atur 500 families valencianes i ferint de mort la difusió del valencià
En què es gasta Canal 9 els teus diners?
http://www.cpd.org.es/
http://colprodobval.blogspot.com/



És un missatge del col·lectiu de Professionals Valencians del Doblatge.

Anime a que tots els catalanoparlants que tingueu blog a reproduir aquest missatge. Aquesta és la política del PP al País Valencià. Fer desaparéixer vuit segles de valencianitat lingüística i cultural de forma lenta i ferma.

En aquest país hem arribat a unes quotes de vergonya impressionant. Esperem que el poble valencià s'adone del que passa.

Read more: http://extremsud.blogspot.com/2010/07/missatge-dels-professionals-del.html#ixzz0sT1aMd78

dimarts, 29 de juny de 2010

29-06

La veritat es que soc potser massa previsible.Potser es un error , però m'agrada tenir-ho tot sempre programat.Per això puc ser qualificat de previsible i això es tenir punts per a ser avorrit.
L'estiu comença.Per una banda m'agrada, per l'altra no tant.I es que l'estiu significa un període de temps, al qual a més de ser una nova estació.El meu entorn es transforma.El flux de gent,de persones es multiplica i jo com que no soc persona de moltes aglomeracions , arribe a agobiar-me un poc.
Necessite poc per altera-me la setmana.L'anulació de una cita amb el meu fisio, o un canvi de torn inesperat al meu treball.Els successos i el temps es troben emmagatzemats al meu cap.Tot ficat en cel.les menudes que de sobte canvien de lloc trasbalsant els meus plans.La veritat es que soc potser avorrit i m'agrada mantenir sempre el control.
Conforme passa el temps la vida es mes com una novel.la de murakami i menys com una guia d'esports d'aventura.Seguir el camí no garanteix arribar a la fi.I ser bona persona i carregar amb una motxilla plena d'ètica tampoc.Menys mal que almenys soc un poc immoral i això ho compensa.Segurament i tindria que estar més tranquil. I gaudir d'una orxateta vora la mar a "cal sirvent", mentres contemple la mar. I un amic hem relata que de bon matí, han caigut baix el seu arpó , quatre golfars i un llobarro.

dimecres, 16 de juny de 2010

potser mandra?

Fa temps que no escric.La veritat es que no tenia res a dir.Ara mateix hem trobe tan cansat que hem costa teclejar.Coses dels canvis de horaris que poc a poc aniré sumint.L'estiu sempre hem porta noves coses.Per a mi a més de ser època de molt de treball .Es també de reflexions.Qui sap quines coses hem portaran les ones de la platja?

dimarts, 25 de maig de 2010

Coca de xocolata

300g de farina

300g de sucre

150g de cacau

150d de mantega

4 ous

2 culleretes de llevat

1/4L de llet

1-Es posa la mantega, el sucre en un recipient.Es bat fins aconseguir una massa uniforme.Després li poseu els ous i continueu batent.

2-Després afegim els cacau i la llet , i a batre afegint la farina i el llevat

3-Per últim es fica al forn a 180º durant uns 25 minuts.Jo utilitze com a motlle la safata del forn


A la massa li podeu afegir des de anous o panses a fins i tot barretes energètiques de muesli fetes trocets( per si le faltaren calories...)

dilluns, 24 de maig de 2010

La mar vol dàtils

Un dia un pastor, que també hi tenia un hort de palmeres va pensar;-Si venent el ramat hem compre un vaixell, i embarque tots els meus dàtils cap Amèrica hem podria fer ric.Així va fer però una tempesta va destrossar el vaixell , i els dàtils acabaren al fons de la mar.El pastor tingué que treballar molt per a tornar a tenir un ramat del qual obtenir beneficis.Un dia passejant per vora mar, es va quedar contemplant aquesta.La mar estava calmable del tot. I per això el pastor va dir:_Tu a mi no m'enganyes, que tu vols dàtils.Per això quan la mar esta remoguda s'en diu que vol dàtils.

divendres, 21 de maig de 2010

Fotos i coca...








Continuant amb el meu text anterior he trobat unes quantes fotos per Internet que per a mi no tenen preu.Son fotos que ja tenen prou temps.Fotos de un Guardamar fins i tot anterior al que jo recorde.Ara aniré a fer una coca de xocolata ,mentres escolte els meus Black Sabbath.Demà pensaré en coses mes substancioses sobre les quals escriure.

divendres, 14 de maig de 2010


L'altre dia la Comtessa d´Angeville .Hem va dir que trobaria inspiració en la mar de dunes i pins que conformen gran part del meu poble.Diuen que els llocs transmiteixen sensacions.Peró aquestes no tenen per que ser necessàriament, a la llínea de temps actual.Amb això vull dir que per ami ,les sensacions que tinc del poble no son del poble actual.Son del poble que visquí com a xiquet fa 20 anys(En agost faré 32).El temps passa i els territoris canvien.Al cas de la costa del País Valencià mes de presa encara.
Per a un xiquet el mes important es jugar.I només baixar al carrer tenia un terreny de joc immens.Per a anar a la platja i tenies que travessar dunes.La pinada actual ja existia.On ara es el Mercadona hi havia una era,amb una granja de vaques.Més enllà dunes i vinyes i de tant en tant alguna figuera.Les vinyes donaven un moscatell dolcissima.
Recorde també la meua primera bici.Una Orbea plegable blava.Amb la qual recorria tots els camins.Els camins i la gent semblaven més autèntics.Quasi no hi havien cotxes i sempre jugava al carrer.La majoria de la gent comprava el peix a la saranda.Jo menjava del que portava el pare de la "mamparra".Dintre de un poal verd en tapa, ple de gel.
Potser que aquest temps ja no es.Peró jo encara estic lligat molt a aquella època.Fins i tot més que a l'actual.Arròs en allioli per dinar, aigua llimó en estiu, i tot el dia a la platja.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Enhorabona Berni.

Fa uns tres anys vaig tenir la sort de conèixer en persona al pilot de descens Berna Guàrdia a una prova del campionat del mon a Vigo.La primera impressió va ser la de una persona molt senzilla i fins i tot tímida.Per altra banda es una fera.Es l'actual campió d'espanya de descens i ara mateix ,i acaba de guanya una important prova a Portugal.Vos deixe un vídeo de la carrera.felicitats Berni!!.

fafe maxxis cup 2010 Bernat Guardia. from Lanvo on Vimeo.

Encara estic fent mones!!

Quina sort que no compre mones!!!
Des de que era un xiquet sempre recorde a ma mare fer mones.Mones d'aquestes amb l'ou en mig, o sense ou, o les que tenien formes de fardatxo amb l'ou a la boca.Jo la veritat es que no soc molt amant del dolç.Peró la veritat es que tinc que reconèixer que es un costum que m'agrada.Ja pots menjar poques coses autentiques hui en dia si te limites a comprar les coses al super.Per això la verdura al mercat o replegada del hortet i quant puc peixcar alguna coseta i peixque.La veritat es que te la seua gracia anar a collir taronges i més encara altres coses com llitsons que cada vegada menys gent coneix.La gent solament pensa que es poden collir bolets esparracs i poques cosetes més.Tot açò es una escusa per a penjar aquest vídeo que hem sembla molt graciós i que va de mones.Quin descobriment fa anys el saber que també hi havien mones de xocolata...Pobret senyor nunes...

dimarts, 27 d’abril de 2010

El "Flow" dels collons i un grapat de cendres.

Dés de fa ja temps s'escolta molt als cercles de ciclistes de muntanya el anglicisme "Flow".
Segons la wikipedia Flow es:"Flow is the mental state of operation in which the person is fully immersed in what he or she is doing by a feeling of energized focus, full involvement, and success in the process of the activity".
Jo que soc de poble diria que es tenir el cap a sobre els muscles.També a més de ser conscient del que fas.Es tenir un grau suficient de seguretat en un mateix, i una certa tranquil·litat per tal de aconseguir un cert equilibri personal. Tota aquesta filosofia de "Biker" californià la veritat es que te la seua correspondència al dia a dia.Jo almenys intente mantenir-me en un cert equilibri.Sent en conseqüent amb els meus valors i moral particulars.
Per desgracia al dia a dia jo i molta gent s'enfronta a un mon totalment diferent.Medit amb doble vara i amb una doble moral.
El 24 de gener de 2009 gran part d'aquesta muntanya es va incendiar a causa de la caiguda d'una torre d'alta tensió pel fort vent que castigava la zona. Aquest va arrasar unes 1.000 hectàrees i va obligar a desallotjar 25 urbanitzacions, amb un total de 15.000 persones evacuades. Gran part de la vegetació que cobria la muntanya, especialment al nord, va quedar reduïda a cendres.Aquell dia jo hi era al cim d'aitana i sigí ser testimoni d'aquell fet.Moltes de les meues millors sendes que he conegutvan quedar reduïdes a cendres. A la setmana mes de cent ciclistes de muntanya de tota la província d'Alacant es van oferir per als treballs de repoblament.Ens diguérem que no era necessari que ja s'ocuparien els ajuntaments.Més d'un any després ningú a fet res encara.Es per a estar decebut de les autoritats.Els interessos son mes forts que la natura, els valors o simplement fer les coses be.Al menys a la meua ment tot funciona com cal.I puc rodar en la meua imaginació darrere del meu amic Nando.Potser un dels millor companys de bici que es puguen tenir.El vídeo es un exemple de "flow!. Es a la "British Columbia! Canadà, però i podria ser la senda al costat del restaurant Pagès a Finestrat.Salut i tingueu "Flow " d'aquest, a la vida.

dissabte, 24 d’abril de 2010



Contra corrent?

Al mon dels fòrums de bicicleta, no es lliura de problemes lingüístics.Aquestos fòrums serveixen per a l'intercanvi d'opinions, conèixer altra gent que comparteix la mateixa afició.O simplement, quedar per a pedalar una estoneta.Fins fa poc de tems. Existia forumbtt.cat. Del qual era membre ,però desgraciadament a desaparegut.Al estat espanyol, el fòrum més important es www.forommtb.com.Desgraciadament la única llengua permesa es el castellà.Molts usuaris empraven el català/valencià entre nosaltres i per això varem ser expulsats.Un ciclista de guardamar, alcoi, llombai, o la roca del Vallés, si vol quedar per muntar en bicicleta amb el seu veí un diumenge. A de utilitzat el castellà.La raó que exposen es la següent: Si un ciclista de Alcalà de henares entra al fòrum dintre del sub-fòrum ciclistes de la Safor(per exemple). Te dret a entendre si el diumenge aniran al monduver, o si per en canvi baixaran a polop de la marina.Per altra banda. El 98% d'usuaris d'aquest sub fòrum son uns tancats, i uns mal educats per utilitzar la seua llengua enlloc d'una llengua que entén tothom.Ja res hem sorprèn.Preguntar al meu amic Rafa de L'olleria com li va la vida hem pot costar una expulsió per"lenguaje inapropiado".Jo fa ja temps que no posteje al fòrum aquest, del qual tampoc hem volen donar de baixa.Fins i tot alhora de quedar amb els amics, i gaudir del que ens agrada no ens deixen tranquils.Almenys continuaré escrivint en casa en la meua llengua, amb el meu ordinador que utilitza Linux, que com jo es lliure.No vaig contra corrent .Simplement vull ser jo mateix.

1-La foto es d'un dia de neu pedalant per Agres.

dimecres, 21 d’abril de 2010

imaginary lines

Existeix un pel.licula de btt que s'anomena imaginary lines.La qual recull molt de l'ambient, el sentiment i l'esperit del mtb.
Fa uns dies. un amic em va dir que volía iniciar-se en això de la bici. Ara no puc acompanyar-lo.
Todavia em queden mesos de recuperació. Al seu començament ja a tingut l'experiència d'ensopegar amb els prepotents d'aquest petit mon de dues rodes .Aquestos éssers mancats d'humiltat plens de coneixement bicicletil.Ja li he advertit sobre aquesta gent.
La seua il·lusió per començar m'ompli d'il.lusió.Desitje aconsellar-li el millor posible.Dir-li que no es deixi aclaparar per aquesta gent que fot aquest gran esport.
Potser em quedin mesos per tornar a muntar. Però que faré...
En la meua ment hi ha ja boira matinal, nerviosisme, el meu cor bategant, els arbres passant, i entre ells, entre les pedres puc veure moltes línies de colors que m'ensenyen la millor traçada, la més rapida.Línies que no existeixen. Per que són línies imaginàries.

dimecres, 27 de gener de 2010

dijous, 21 de gener de 2010

Que fem del caldo?.Pilotes!

Com es nota que estic de vacances, i tinc temps, per a escriure!. Tenint en consideració la meua mandra, a l'hora d'escriure, he arribat a una conclusió.
Tinc un bloc principal, orientat a la BTT i als esports de muntanya. I per tant es suposa que he d'escriure amb referencia d'aquestes activitats. En segon lloc, fins a dintre de 6 -12 mesos no podré fer cap activitat esportiva seriosament. Per això, pense que millor ampliar els temes al meu bloc, i poder d'aquesta manera, llançar la meua canya amb forma de teclat. Encara no tinc clar els temes. Son tants i variats. La quantitat i qualitat de pensaments que tinc a la fi del dia. Que qui sap com eixira l'arròs, si meloset o sencer. O potser tecleje unes pilotes. Com sempre qui no li agrade te l' opció de no llegir. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. I en ma casa bulliré calderaes. Mentres la resta cuinen les seues fabes.

ss= seguretat social o "Schutzstaffel"

I continua la meua particular Odisea!. Després de visitar al metge de la SS. L'única opció que me donen es anar en primer lloc a la unitat del dolor. El metge. Un polonès prou simpàtic diu que es el darrer pas, abans de la cirugia. “C'est magnifique”!. A vegades pense en el sistema sanitari, Molt més ocupat de disputes internes. Que de trobar solucions a les enfermetats, lesions i dolencies dels pacients. No hem cap , en el cap, que després de mesos de medicacions, piscina, i rehabilitacions ( en la meua casa). Amb les suplements alimentaris que me ha manat el Osteopàta al que vaig tot millore molt més. Segons ell en 6 mesos-1 any puc tornar a ser damunt la bici. Mentres-tant tindre que llegir les cròniques dels meus amics. Els seus viatges, canvis de bici,i fins i tot de moto de camp.
A vegades mire la meua Nicolai. La tinc en la seua habitació,, i ella me mira en ganes d'eixir. I jo en cara d'impotència. Paciència, paciència...

dimecres, 20 de gener de 2010

De manar i garrotades

Al final, ni lumbalgies ni res.Vaig al metge i me diu que es una hernia.Un altre diu que es una protusió.Tots dos fan les seues afirmacions amb una resonancia a la ma.Els dos me proporcionen un tractament totalment inutil.Per aixó, i després de setmanes de patiment.Jo m'en vaig a elx i me buisque un osteopata amb el que sembla que vaig endavant.Com no continue sense poder muntar en bici.La meua desesperació es cada vegada més una mega-desesperació.Almenys estic de vacances...