dijous, 25 de juny de 2009




La cosa es que de ben de matí vaig quedar a Elx amb el senyor borja que va venir de Elda per anar tots juntets a Polop.
Només arribar...Quanta gent!, potser massa, ja que jo soc afcionat a les rutes en "petit comite".Després de presentacions, fotos familiars, i preambuls cap amunt!.
La pujada va començar, primer per carretera, i després per pista cimentada fins al mirador que hi ha abans de la casa de deu.Una vegada dalt ja no se descriure la ruta.Sendes molt tancades enmig de molta vegetació, i algún que altre camí, desde el qual es podia vore l'embassament de guadalest.


La part final va ser bonisima.Senda tancada que desembocá en un DH molt divertit amb salts no molt grans i curves peraltades.Tot era com "somriures i llagrimes", pero a vegades després dels somriures arriben les llagrimes.Gire a la esquerra en una seqüencia de curves ,i de sobte la maneta d'un dels meus avid arriba fins al final.No puc modular la velocitat i castanya!...
Un poquet abans els frens ja me havien fallat abans pero no hi hagueren conseqüencies.La segona errada mecanica va fer que acabara la ruta, fins a Xirles malament.Després de contar el succes ,ja en Polop, cervecetes i cap a casa que plou.Si es que...menys mal que que només va ser una setmana amb coixera i els frens estaven en garantia.