dilluns, 31 d’agost de 2009

Maleïda lumbalgia

Bon dia!
Fa ja temps que no estic per escriure . Almenys pel que respecta a temes bicicletils. I no escric, més que res per que ja fa setmanes que no puc pegar, ni una sola pedalada.
Vaig notar un mal d'esquena brutal . Vaig anar en una setmana a 3 metges, i cap dels tres hem van donar una solució (incloent el de capçalera i el del treball).
Avorrit de gests d'indeferencia , i de pastilletes amb molta pinta de placebo, i una efectivitat gairebé nul·la.
A més tot el meu entorn no para de dir, -potser tindràs que deixar de fer bici...
Jo que volava ja en un núvol de rutes amb les meues crossmax noves de trinca..., i ara de sobte potser tinga la columna fotuda amb qui sap , si una hernia , o un altra lesió encara per determinar.
La cosa es que ara estic de baixa, condemnat a hores de sofà, relaxants musculars i uns granets al cos cada dia. Al menys puc llegir i tinc una filio bonisca. La veritat que hem trobe desanimat ja que hem mire al espill i semble la torre de Pisa. Ja vorem que diuen en setembre amb les proves fetes...
De mentres paciència, el que tinc clar es que no soc home de sofà.

dijous, 25 de juny de 2009




La cosa es que de ben de matí vaig quedar a Elx amb el senyor borja que va venir de Elda per anar tots juntets a Polop.
Només arribar...Quanta gent!, potser massa, ja que jo soc afcionat a les rutes en "petit comite".Després de presentacions, fotos familiars, i preambuls cap amunt!.
La pujada va començar, primer per carretera, i després per pista cimentada fins al mirador que hi ha abans de la casa de deu.Una vegada dalt ja no se descriure la ruta.Sendes molt tancades enmig de molta vegetació, i algún que altre camí, desde el qual es podia vore l'embassament de guadalest.


La part final va ser bonisima.Senda tancada que desembocá en un DH molt divertit amb salts no molt grans i curves peraltades.Tot era com "somriures i llagrimes", pero a vegades després dels somriures arriben les llagrimes.Gire a la esquerra en una seqüencia de curves ,i de sobte la maneta d'un dels meus avid arriba fins al final.No puc modular la velocitat i castanya!...
Un poquet abans els frens ja me havien fallat abans pero no hi hagueren conseqüencies.La segona errada mecanica va fer que acabara la ruta, fins a Xirles malament.Després de contar el succes ,ja en Polop, cervecetes i cap a casa que plou.Si es que...menys mal que que només va ser una setmana amb coixera i els frens estaven en garantia.

dijous, 12 de març de 2009

Germaneta per la Nico?


Estic pensant, de que la meua Helius Fr tinga una germaneta més de rally.Potser una cannondale?, rígida o doble?.Un Altra Nico?, una conor més humild?.Es més dificil que triar un arròs, a banda o unes fabes amb pernil.
De llarg que les nicos , son lo millor que he probat( i he probat moltes).Res es comparable en acabats, suavitat, rigidesa. Cada vegada tinc més ganes de baixar i fer el burro.La nico va guanyant kilos poc a poc.I per tant necesite un altra bike per a fer kilometrades. A les próximes setmanes voré que faig.Ara per ara chimay i creïlles amb allioli.Fe en Deu (soc ateu) i ferro a fons.

dimarts, 10 de març de 2009

Aitana, el cap de la terreta.

El mateix día del incendi de La Nucia jo era a Aitana.Aitana, es el cim de la muntanya alacantina.Va ser un día assolejat, i menys mal per que dalt estabem a -3.La veritat es que millor que haguera plogut, i així les hectárees cremades haurien tingut un nombre menys significatiu.
Deixant el cotxes a la font de partegat ,varem pujar pel paratge del mateix nom. Una senda estreta rodejada de rocs enormes.Passarem de larg de la primera font que trobem i fem la primera parada técnica a la Font de Forata. Per a decepció del grup.Els Gamellons de la font no estaven gelats del tot.Aixó si, l'aigua estaba freda, freda. Per accedir més amunt es precís, creuar el Pas de Rabosa. Sense problemes el sortejarem i va ser el moment de fer un bon esmortzar.La cim oficial de Aitana no te accés obert ja, que es troba dins d'una base militar. Ens tenim que conformar amb el cim "lliure" que te 1m menys.
La ruta finalitza al final d'una senda entre carrascques .Culminada per una baixada espectacular per un cantxal.




La Font Roja



Acabant ja, l 'hivern , vaig rebre l'encarrec de fer una micro-excursió cap el parc natural de la Font Roja. El recorregut va ser el clásic.Pujada al Menejador ,desde el centre de visitants, i baixada per les escales al punt d'inici.